La Vida a Berlin. Cap.1. L'Idioma

Capitol 1. L'idioma

Com ja deus saber, el barri on vivim era, en un passat relativament
recent, zona ocupada pel regim socialista i aquesta part
d'Alemanya, regio satèlit de l'antigament denominada URSS.
Al terreny on esta edificada la casa hi havien fins fa poc
casernes del exercit sovietic.
A prop tenim una escola bilingüe rus/alemany. Aqui naturalment
tothom parla alemany, pero sovint sents parlar un idioma que
no es alemany. Hi ha gent (sobretot els mes grans) que quan
parlen alemany ho fan amb un accent gens habitual.
Son els rusos (o ex-alemanys orientals)
D'altra banda, l'alemany que es parla a Berlin te algunes
paraules i un accent particular. O sigui, que passa igual
que a Espanya on tenim varis idiomes i dialectes. Pero, es clar,
aqui es diferent, perque idioma nomes hi ha un. Son els dialectes
de cada regio els que delaten la procedencia de l'interlocutor.

Les primeres experiencies que vaig tenir amb l'alemany al
arribar aqui van ser dificils. Pensa que les primeres setmanes
havia de fer molts tràmits (empadronament, inscripcio a Hisenda,
matriculacio del cotxe, visites a la casa (que encara estava
en construccio), inscripcio dels nens a les escoles, ...)
No entenia tot el que em deien i em sentia com un estupid.
Per sort, la meva dona ajudava amb la traduccio.
Actualment la cosa ha millorat molt. Ja m'he acostumat
als sons alemanys i entenc la major part de les coses.
Inclus puc mantenir alguna petita conversa amb els pares
dels altres nens que van a l'escola dels meus fills.
Aixo fa aumentar la confiança. De totes maneres, ho
tinc mes facil amb la lectura. Veure el text en un paper
i poder-lo llegir un parell de vegades fa mes facil la
comprensio que si els sents dir un cop, rapid i corrent i
per una persona que potser no has vist ni sentit mai.